Noel et busca, un llibre addictiu

A punt de fer les proves d'avaluació de 4t, comencem a escalfar motors amb la nova lectura, Noel et busca d'Àngel Burgas.

Amb un grup, el B, ja hem vist el booktrailer i hem començat a formular hipòtesis.

Els del grup de l'Helena P.la Michelle i el Sami pensen que el noi que visita el protagonista és un amic i que fugiran tots dos cap a un bosc. En canvi, el Ricardo, la Maria G, el Joel i l'Aaron sospita que està involucrat en un problema de drogues o, potser, en algun assassinat. L'Andrea, la Blanca, el Pau i la Meritxell V. no confien en el psicòleg i pensen que el protagonista té un passat sospitós, per això el segueixen i el segresten. El Dani C, l'Iván B, la Meri L. i l'Eric pensen que el protagonista s'ha intentat suïcidar i que per això és al'hospital. Tampoc no confien en el psicòleg. L'Oleg, el Jhon, el Pol i el Martin es decanten per una persecució, creuen que el Noel està buscant el protagonista per venjar-se, per aquesta raó, el protagonista no ha tingut altra opció que canviar-se la cara. L'Ariadna C,, el Raül, el Sergio i la Sara també pensen en un intent de suïcidi, i, un accident posterior...El grup de la Paula (Ari G, Dani B i Bayron) sospita que el protagonista és perseguit per algú que té antecedents penals. Qui té raó?

Ben aviat ho sabrem

I què me'n diu dels espais externs? I dels interns?

Vinga, us ho recordo, l'espai extern  principal de la novel.la Xocolata era una ciutat costanera, amb una indústria petroquímica a prop (que podem identificar de forma clara amb Tarragona). Cap al final, l'espai extern canvia, és Venècia.
D'espais interns, en teníem diversos: començant per l'habitació de la Francesca, des d'on truca; entremig trobem un munt de locals més o menys clandestins. També podem considerar un espai intern significatiu, l'ascensor.

I a La mort a dos-cents deu? Doncs també té un espai extern principal, Badalona. Però no és pas l'únic, no? A més a més, es parla de Mollet, no? Per què? Hi ha altres espais externs?



View Larger Map


Uns dels espais interns més repetits són comissaries o l'escola de Mossos d'Esquadra, però és clar això és normal en una novel.la policíaca on tenim mossos/es investigadors i mosses víctimes. Tria un espai intern que t'hagi agradat, sorprès o impressionat. Escriu el nom aquí i m'envies la descripció d'aquests espais i les pàgines del llibre on apareix.

I el bàsquet, què hi pinta?

Doncs si continueu llegint el llibre veureu que sí, que hi té força relació. Sobretot amb el DKV Joventut, és a dir el club de bàsquet badaloní. 

I si sou afeccionats al bàsquet segur que em podreu ajudar a confirmar o desmentir les meves sospites. Per això he posat aquesta foto del Ricky Rubio visitant els nens malalts de Can Ruti, és a dir, l'hospital germans Trias i Pujol de Badalona. És de fa anys, quan encara jugava a la Penya. Oi que va haver-hi una polèmica amb la seva renovació de contracte i/o voluntat de marxar de l'equip?

Per cert, si veieu el programa Cracòvia, en Ricky Rubio hi surt caricaturitzat com altres "estrelles" del bàsquet.

A veure si m'ajudeu, i m'ho escriviu al comentari.

El temps a La mort a dos-cents deu?

En aquesta novel.la és acronològic, com ho era a la narració Què vols de mi, amor? de Manuel Rivas. És a dir, que els fets es narren de forma no lineal per tal de mantenir la intriga.
A la solapa ens parla d'un doble homicidi macabre, el de les joves estudiants de mosso d'esquadra, però el lector no comença pas per aquí. De fet, si no has avançat molt en la lectura, a hores d'ara només deus conèixer una de les dues morts, oi? Podríem dir que la solapa ens fa una mena d' "anticipació" ( o flash-forward). 

El llibre n'és ple de salts temporals, sobretot de retrospeccions o flashbacks. I encara més, hi ha fragments que si hem llegit la novel.la anterior entendrem molt millor.

Vinga, doncs, comencem a treballar amb el temps narratiu, la pregunta concreta és a quin capítol ens expliquen la troballa del primer cos? Qui el descobreix? A quin capítol sabrem el nom de la víctima?

Això és el que has de respondre al comentari d'aquí a sota, la resta de la feina, me l'has d'enviar a una nova entrada del moodle.  I si vols, pots intentar explicar per què creus que he penjat aquestes dues fotos.

Vinga, doncs, som-hi. Explica'm els detalls del primer cos descobert? Com, on, qui, per què?


Si vas molt avançat/da en la lectura, també deus saber quan i com apareix el cos de la segona víctima, no? Pots enviar-me això al moodle, també.

Mentre llegeixes: Seguim la pista dels personatges de la mà de la Carla Pons

Gràcies a les informacions dels companys comentaristes, ara anem força encaminats sobre la novel.la. Si la portada ens feia pensar en el tema de les motos (que hi és, no en tingueu cap dubte, els que en sou amants)

, el bloc "A l'ombra del crim" ens obre noves pistes.

Tal com ens diuen al bloc, aquest és el segon lliurament d'una sèrie de novel.les protagonitzada per una jove mossa d'esquadra, que es diu Carla Pons. Comencem per ella, doncs. Mentre vas llegint, busca informació sobre la Carla: descripció, família, actuacions prèvies.

Si vols tenir un perfil més adequat, estaria bé que consultessis el primer llibre, La mort a sis-cents vint-i-cinc. Per sort, l'editorial EDEBé té preparat un material que pots trobar aquí. Clica a la icona de Pla Lector i després a "Activitats per a la classe".

Allà trobaràs unes pàgines dedicades als personatges, recordes que els vam classificar a l'inici de la unitat 3. T'ha de servir de model per anar fent la teva llista de personatges, amb descripcions. Vaja els "Top Ten" de La mort a dos-cents deu. 

I de la Carla Pons, què hem de fer? Doncs fàcil, anar anotant tot el que vas descobrint sobre ella (quan tinguis prou dades, m'ho envies al moodle)  i aquí, deixar un comentari, on posis una "pista" significativa o misteriosa sobre la noia. Alerta, no has de descobrir res important, perquè tothom té dret a fer els propis descobriments sobre la novel.la.

Vinga, va, decideix-te: només cal obrir-lo i els interrogants

s'aniran desvetllant...

I de què va la pròxima lectura?

Cada llibre nou ens obre un munt d'interrogants.

però no em refereixo a aquests interrogants:

- quantes pàgines té? Quant val? Per a quan l'hem de tenir llegit?....

A l'hora de triar un llibre, sovint ens guiem per la portada i la contraportada.

Bé, ja sabeu el títol del llibre La mort a dos-cents deu. També el nom de l'autor, Jordi Cervera, reusenc.

A la contrada hi podríeu trobar dades sobre l'autor, però no pas un tastet de l'argument. Com podríeu informar-vos? 

La vostra primer tasca, d'abans de llegir és buscar aquesta informació.

Olga Xirinacs respon les preguntes dels alumnes

El curs 2002-2003 l'autora de Xocolata va venir a l'IES Campclar a parlar de la seva novel.la . Aquí sota et transcric algunes de les preguntes que li van formular els meus alumnes, amb alguns fragments "censurats" per mantenir l'enjòlit.

Quin rol representen els altres personatges masculins com el Dani o el pare de la Francesca?

Com ha dit, l’obra està basada en un fet real, va comptar amb l’ajut de la noia que va patir aquella situació?

Quina proporció hi ha de realitat i quina de ficció a Xocolata?

Quant de temps va dedicar a escriure aquesta novel.la?

Quina és la part de la novel.la que més li ha costat de redactar?

Què sentia mentre anava escrivint una obra tan dramàtica?

Escriure aquest llibre l’ ha canviat a vostè com a persona?

Si ara tornés a escriure la novel.la, què hi canviaria?

Per què va escollir la ciutat de XXXXXXXX per al viatge del final ?

Pensa que els espais externs són importants en aquesta obra?

En quina ciutat exactament se situa l’acció de la història?

S’identifica amb algun personatge de la novel.la?

Per què va triar una adolescent com a protagonista d’aquesta novel.la?

Vostè creu que les adolescents actuals són tan ingènues i inexpertes?

La “Francesca” va arribar a superar aquest trauma?

Quin personatge de Xocolata li ha costat més de caracteritzar?

Li va costar molt posar-se a la pell de la protagonista, per saber com plasmar les seves reaccions i pensaments?

Els noms atribuïts als personatges tenen alguna connotació o raó especial?

Després d’haver llegit l’obra, jo diria que la xocolata és un símbol de XXXXXXXXXXX m’equivoco?

Té debilitat per XXXXXXXXXX de xocolata? Per què xocolata i no mel, per exemple?

Li agradaria que Xocolata fos adaptada al cinema? Li han suggerit o proposat, potser?

Mentre vas llegint Xocolata (o això és el que se suposa que estàs fent)

Fixa't en aquest primer fragment de la novel·la ( ja hi has arribat?):
"Entra al portal i agafa l'ascensor.
Dins l'ascensor canvien les coses. Les olors són les de cada dia. Els colors també. La llum, la mateixa, neutra. Hi ha noms gravats amb la punta d'una clau, ja fa temps:"Love, Mayka" i "Puta maricón". Ningú no en fa cas, com no fan cas del rètol d'instruccions on hi ha una bandera estelada per sobre de les lletres. És la vida de l'escala"

On en aquest altre que el trobaràs més endavant:

..."El cotxe verd mosca travessa la nit, s'atura al Dorada i es perd entre el trànsit. Al mirall de l'ascensor Francesca es veu la cara pàl.lida i els llavis inflats. Sembla que l'ascensor va més lent que mai. L-o-v-e. P-u-t-a. L'estelada fa pampallugues. La clau es resiteix a entrar. Li cau de les mans.."
T'adones dels canvis? Només ha canviat l'espai, l'ascensor? O ho va fent de forma paral·lela als canvis que es produeixen en la Francesca? Què creus que vol simbolitzar aquest espai, és a dir, l'ascensor?

Si ja has avançat molt potser que ja hagis trobat la clau en la continuació d'aquesta altra cita:

"...Agafen l'ascensor. Les paraules ratllades són al seu lloc, junt amb la bandera estelada. L'acompanyant inspecciona els quatre costats de l'ascensor. També li ha preguntat si han anat mai a casa. No, a casa mai..."

Recordes qui és "L'acompanyant"? Per què a diferència de les dues cites anteriors, aquest cop no apareixen les paraules que hi ha gravades amb la punta d'una clau?

Abans de llegir Xocolata d'Olga Xirinacs

Tens a les mans el llibre, t'has mirat la foto (una noia que podia ser de la teva classe) i t'has llegit la contraportada:

Francesca aviat farà quinze anys. Les tardes d'estudis són llargues i ella marca el telèfon de tertúlia. Converses amb el Manuel. La veu és tan golosa com Francesca, a qui agrada la xocolata. Queden per sortir. Manuel és un noi gran, fascinant, amb cotxe esportiu i experiència. En què? En dones i en locals exòtics que ella mai no hauria pensat. Tot va lluny, massa lluny, i arriba el drama, amb una intensitat que la fereix. La xocolata pot ser també amarga. Aquesta és la novel·lació d'un fet real.

En coneixes un altre fragment pel dictat que vam fer a classe on es parlava de la por de ser descoberta. Sigues valent/a i fes suposicions (després ja veurem si anaves ben encaminat/da)

Què li deu passar a la Francesca?

Tindrà greus problemes?

Com reaccionaran els seus amics?

M'hi sentiré identificat/da?

I per acabar, el títol Xocolata, què deu voler dir exactament? A quina tipus de "xocolata" es deu referir? (no, no facis hipòtesis allunyades , ja ho saps que no va per aquí), a la xocolata desfeta? a les xocolatines? Pot ser es tracta d'un símbol?

Ens endinsem en un (s) altre (s) espai(s)

Tal com diu el títol d'aquesta entrada, ara deixarem una mica de banda el riu ( i potser el poble?) amb la nova sèrie de contes. N'haureu de llegir quatre de la llista, que triareu lliurement.
Una altra novetat, aquest cop podeu llegir els contes en l'ordre que vulgueu. Els seleccionats són:
L'ull esquerre de Tomàs d'Atura,
Conte del vell tramviare,
La lluna, la pruna,
L'estremidora confessió de Joe Galaxia (Història de Fulletó),
Història dels dies senars,
Aniversari i
A l'Hèctor el que és de l'Hèctor.

REPETEIXO, TRIEU-NE NOMÉS QUATRE.
Tampoc no cal fer la graella, si no voleu, tot i que és aconsellable. EN TOT CAS, NO L'HEU DE PRESENTAR. Passada la Setmana Blanca, el primer dia de classe, us preguntaré
quins contes heu triat i pot ser que us toqui parlar-ne d'algun d'ells.

UNA PREGUNTA PER A TOTHOM:
Entre tots aquests contes n'hi ha un que jo definiria com a "conte pont" perquè té molts punts de contacte amb els del darrer lliurament. Quin pot ser?
I sí, ja ho sé, queda un conte, el darrer, el llegirem-comentarem a classe.

Doncs sí, és a Mequinensa.

Suposo que a hores d'ara tots teniu ben clar que tots els contes que hem llegit fins ara transcorren a Mequinensa. I els que ens queden? Doncs ja ho sabreu quan els hàgiu llegit, tindreu de temps fins a la setmana entrant. És a dir, tornant de la Setmana Blanca, ha d'estar llegit.

I Mequinensa, on és? Al conte Debat d'urgència es diu que és un poble (o vila) del bisbat de Lleida, i ara ja sabeu que es troba a tocar de dos rius l'Ebre i el Segre.

Tot i que molt sovint el registre lingüístic és estàndard, quan en alguns contes s'ha incorporat un registre més col.loquial ( o fins i tot vulgar) han anat apareixent paraules que no us devien sonar tant. Està clar que és català, però de quina zona? A un conte es parla del Baix Cinca, recordeu?

Aquí sota trobareu un mapa que us ajudarà a situar-vos.

Avui en dia Mequinensa forma part de l'Aragó, i més concretament de la zona de l'Aragó on es parla català, el que coneixem com "La Franja d'Aragó"


Aquest mapa no es veu molt bé, però si cliqueu damunt de la imatge, ho podreu copsar més bé.

Si voleu sentir com parla la gent de Mequinensa, podeu recórrer a una entrada anterior (lectura en veu alta del conte "Nit d'amor del coix Silveri") o bé a aquest escoltar el programa de "Caçadors de paraules" que s'hi va dedicar. Ja us aviso, es va fent el camí del nord cap al sud, per tant, no sentireu a parlar del Baix Cinca i el Matarranya fins al final (cap al minut 15, aproximadament).

Anem per feina: el segon lliurament

Tal com us vaig dir, en aquesta segona fase, cal llegir els contes

5-Traducció del llatí
6- Revenja per a un difunt,
7- Debat d'urgència i
8- Riada.

PAREU MOLTA ATENCIÓ A L'ORDRE, crec molts de vosaltres no heu fet la lectura de la primera part en l'ordre proposat, i d'aquí vénen alguns dels problemes que heu tingut. Juraria que alguns heu començat pel conte "Joc de caps", el més difícil d'entendre, i no heu fet cas de la meva pauta. Tal com jo us ho havia organitzat, quan arribàveu a aquest conte ja us havíeu familiaritzat amb el món de Jesús Moncada, i teníeu algunes "crosses" que us haurien fet la lectura més planera.
NO US ESPANTEU SI A ALGUN CONTE TROBEU MOLTES PARAULES DESCONEGUDES. AL FINAL DEL LLIBRE HI HA UN GLOSSARI QUE US AJUDARÀ

PRESENTEU TAMBÉ LES FITXES EN EN MATEIX ORDRE.

Aquest cop, doncs, també heu de fer les fitxes, però amb algun canvi. Per exemple, vull que pareu molta atenció als títols dels contes. A la primera línia de la graella, a part de copiar el títol, haureu d'escriure-hi què creieu que signfica, i si us sembla que és

a) enigmàtic

b) divertit o irònic,

c) descriptiu,

d) enganyós

e) inquietant,

etc.

Ja sé que em direu que no hi ha prou espai per a tot això. I tant que sí. Només cal que cliqueu a aquest enllaç, obriu el fitxer, el copieu a un full en blanc del vostre processador de textos i podreu jugar a ampliar l'espai tant com vulgueu. D'aquesta forma estalviarem paper, perquè podreu aprofitar les dues cares del full i a més a més, si teniu instal.lat un corrector de català, us ajudarà a polir el vostre text. També millorarà la presentació, sobretot si teniu com jo mateixa molt mala lletra.

Més coses:

A la línia de temps extern: haureu de concretar molt més, i incloure-hi alguna cita que justifiqui l'època on situeu el conte. D'altra banda, a alguns contes trobareu que el temps no segueix un ordre cronològic. Què vull dir? Doncs com alguns de vosaltres heu observat quan parlàveu de "Joc de caps", el narrador recorda coses, fa un salt temporal enrere ( Ja deu fer més de trenta anys de tot allò). Recordareu que això s'anomena retrospecció o flashback. De vegades passa just el contrari, el narrador fa una anticipació ( és a dir ens explica alguna cosa del futur). Doncs vinga, aquest cop, trobareu als contes tant una cosa com l'altra (no pas a tots, ep!). Ho haureu d'anotar a la casella.

Per la resta, la graella continua igual, ara bé, veig que us he d'aclarir què vol dir personatge col.lectiu. Ho faig. De vegades, sobretot en els contes, no tenim un clar personatge protagonista, sinó un grup de persones sobre les quals gira la història. El cas més clar dels contes de la primera fase, és el de la colla de vellets jubilats del cafè d'en Silveri, és a dir, els del conte "Strip-tease". No compten de forma individualitzada, sinó tots junts. En d'altres casos, pot haver-hi un protagonista individual, però també un personatge col.lectiu, el poble, per exemple, que viu, actua i sent com si fos una sola persona, per exemple a "Nit d'amor del coix Silveri".

MÉS COSES:

Aquest cop no heu de triar un conte i dir-me les raons de la vostra elecció. El que heu de fer a canvi és buscar la relació que hi ha entre els contes d'aquesta segona fase. Us heu de preguntar: "Tots aquests contes (el5,6,7 i 8) comparteixen alguna cosa"? "Tenen el mateix escenari geogràfic?". "Hi ha un fil conductor entre els personatges, els oficis, etc"? "I tema, tenen tots el mateix o un n'hi 2 o 3 que sí i l'altre va per una altra banda"? Etc. A veure, que quedi clar: aquestes preguntes us les feu mentre aneu llegint i quan m'ho presenteu, heu de redactar les vostes conclusions. P. ex:

Jo crec que els contes 5, 6 i 8 tenen molts punts en comú perquè....... En canvi, el conte 7 trobo que .... "

Depèn del que hi trobeu, és clar, però en principi, resulta més curt que fer el resum d'un conte, mentre es va explicant perquè l'has triat. Això sí t'has d'haver llegit tots els contes, en total no arriba a les 40 pàgines!!!

Quan us hàgiu decidit a agrupar-los, ho redacteu de forma raonada. ÉS MOLT PROBABLE QUE NO COINCIDIU PERÒ NO TENIU PERQUÈ PREOCUPAR-VOS.

JA HO SABEU, QUALSEVOL DUBTE, NOMÉS CAL QUE M'ENVIEU UN COMENTARI. Ho repeteixo, qualsevol dubte (o queixa) només cal que m'envieu un comentari.

Una lectura en veu alta del conte "Nit d'amor del coix Silveri"

Aquí us poso un enllaç a una pàgina molt bona sobre Jesús Moncada, l'autor del llibre que estem treballant. ALERTA PERQUÈ ÉS UNA PISTA MOLT IMPORTANT PER PODER TROBAR L'ESCENARI GEOGHÀFIC de gairebé tots els contes del recull.

A banda de les imatges que podeu trobar si aneu clicant enllaços, us serà molt útil parar una atenció especial a la fonètica de la lectora. És del mateix poble que l'autor, el poble on transcorren aquestes històries.
Si escolteu atentament el text, crec que ja podreu descobrir què va passar en aquell poble, que va canviar tant la vida dels vilatans. A partir d'aquí podem fer paral.lel.lismes amb els vostres pobles, sobretot El Morell i la Pobla de Mafumet.

De moment, encara que no he corregit tots els treballs, només hi ha dos alumnes que s'han acostant a la resposta encertada, dos nois de 1r A.. Bé, un d'ells, s'hi ha acostat tant que s'ha cremat: ha encertat de ple. Enhorabona.

Perfilem unt treball més seriós per fer en grup

Si heu anat parant atenció als contes, als meus comentaris als vostres treballs i a les entrades del bloc, a hores d'ara ja haureu descobert que al "poble" escenari de la majoria dels contes, va viure un gran canvi , cap als anys 70. Una cosa semblant va passar aquí amb l'arribada de la Petroquímica. Voldria que anéssiu perfilant grups de tres persones per fer un treball d'investigació sobre els canvis que va suposar per als vostres pobles. I qui els va viure de forma més directa? Doncs la gent gran, evidentment. Haureu d'entrevistar els avis. Per tant, convindria que en el vostre grup hi hagi com a mínim una persona que tingui els avis nascuts i/o criats a La Pobla o al Morell.

Vinga, de tot això ja en parlarem quan jo sigui a l'aula

Ep, fixeu-vos en la cançó!!!

Avís per a navegants .... fluvials

una mica perduts, potser? Aquí teniu una brúixola perquè us orienti i un parell d'imatges que són pistes (com el mateix títol), però que no desvetllaré fins que no hagi llegit els vostres treballs...

Encara que de moment no ho hauríeu de saber, les dues darreres imatges tindran relació amb el llibre que estem llegint. Poc a poc, tot arribarà.

Us avanço quines han de ser els contes següents:

5-Traducció del llatí
6- Revenja per a un difunt,
7- Debat d'urgència i
8- Riada.

Feu la graella i... espereu. Divendres o dissabte, penjaré una nova entrada acabant de clarificar el treball concret que heu de fer, així com les pistes que consideri oportunes. Primer he de llegir els vostres treballs per veure què heu descobert i quins són els vostres dubtes.

Però on passen aquestes "històries" ?

Per què el títol diu " de la mà esquerra"? Suposo que són preguntes que us aneu fent. La foto de la portada també un pot donar pistes...
Llegits la primera sèrie de contes, ja heu de tenir clar que hi ha "un poble" ( o potser dos?). Una lectura atenta de la primera part de "Nit d'amor del coix Silveri", us pot donar més pistes (poble vell, poble nou...) . No patiu, ben aviat us posaré vídeos i enllaços que us situaran més.

Sigui com sigui, aquest "poble" va canviar molt. Vosaltres també viviu a un poble.
Sobretot el Morell i la Pobla també va canviar molt,no?
Aquí teniu un titular del diari "Més Tarragona" del dia 31 de gener que em va resultar força intrigant
"Visita al monòlit de la Verge de Dow Chemical"
La indústria química té una verge?, em vaig preguntar.
El subtítol aclareix poc
"Prop de 200 veïns de la Pobla de Mafumet van fer una visita a les instal.lacions de la companyia"

Si llegim més, ho acabarem entenent:

"El monòlit s'ubica dins la planta industrial de Dow, just al mateix punt on antigament hi havia l'ermita del Lledó."

Així, doncs, dedueixo que ABANS,en aquest punt hi havia l'ermita de la Verge Maria del Lledó, patrona de la Pobla de Mafumet... no?

Si voleu llegir la notícia ho podeu fer des d'aquíAls vostres pobles, també hi va haver un ABANS I UN DESPRÉS. En continuarem parlant i obrirem noves línies de recerca.
Espero llegir els vostres resums-comentaris

Sense crosses

Tal com us deia en l'entrada anterior, aquest cop no hi haurà un apartat previ d'Abans de llegir", ni informació sobre l'autor o el llibre de narracions. Serà una descoberta a pèl, o sense crosses que si bé poden ser molt útils (us asseguro que jo les he tingut per companyes aquests mesos), també fan nosa quan volen agafar coses o avançar.


Fareu una lectura progressiva i pautada. Què vull dir? Doncs que cada setmana haureu de llegir els 4 contes que jo us encarregui, i de forma paral.lel.la haureu d'omplir la graella que trobareu aquí. Una per a cada conte. Fet això, haureu de triar un dels quatre contes, el que us hagi cridat més l'atenció, i fer-ne un resum tot explicant què us ha interessat, sorprès, encuriosit, agradat, etc.

I ho haureu de lliurar tot a la profe.

I la setmana següent el mateix, però amb quatre contes nous.

PRIMERA SETMANA:

1-"Nit d'amor del coix Silveri"
2-Strip-tease.
3-"Joc de caps".
i 4-"La sirena del baix Cinca"

Tornem a la graella. Com veieu heu de començar posant el títol, després anirem tocant els diferents elements característics de la narrativa, que ja vam veure el curs passat:
- Espai, tot diferenciant "intern" d'"extern". Recordeu Xocolata?.L'espai extern no tenia nom, però era una ciutat petita, a tocar del mar, amb una empresa petroquímica... I els interns? L'habitació de la Francesca, els locals on la portava el Manel, etc. De vegades els autors no donen noms, però ens donen pistes. En alguns casos s'inventen noms per "disfressar" l'espai, en el nostre cas podria ser "Cantalaigua". Ara potser no sabeu les raons, però ben aviat sí.
- Temps extern: és a dir, l'època, el moment històrics, si ens donen alguna pista. El temps extern d' Aloma era la segona República, és a dir, a partir del 1931.

- Narrador. En tenim de dos tipus, extern i intern. Recordes la diferència? Pots consultar el llibre de text, o els apunts de l'any passat. T'ajudo: Xocolata tenia un narrador extern omniscient, com també Aloma. En canvi, La pell fredatenia un narrador intern protagonista. T'ha quedat clar?

- To. Heu de triar les opcions proposades que us semblin més adequades. No són excloents, en principi, és a dir, un conte pot ser humorístic i alhora tendre.
- Registre lingüístic. Doncs també en vam parlar el curs passat: culte, estàndard, col.loquial, vulgar..
- Elements fantàstics? Això és molt fàcil, pots contestar amb un sí o un no. Si la resposta és afirmativa, estaria bé, que diguessin quins elements fantàstics hi has trobat.
- Personatges, per acabar. Doncs has de classificar els personatges i posar-hi el nom.

I ja està, no resulta gens complicat. Quan hagis omplert la graella del primer conte (el de la nit d'amor), veuràs que les altres et surten soles. RECORDA, QUE DE CADA QUATRE CONTES, N'HAS DE TRIAR UN I FER UN RESUM. I donar-ho tot junt, a la profe!!

Un pas endavant: Històries de la mà esquerra

Com ja sabeu, la pròxima lectura serà Històries de la mà esquerra de Jesús Moncada.

Si tot ha anat bé, vol dir que el llibre que teniu entre mans té aquesta portada

La meva és molt diferent i no dóna cap pista sobre el llibre. També és un exemplar molt més petit, perquè no hi ha hi intruducció, ni propostes de treball. Si encara l'editessin us l'hauria recomanat perquè, de moment, no ens serviran de res (i potser fins i tot poden destorbar un pèl). I mai més ben dit, perquè per començar vull que enceteu el llibre "a pèl", és a dir,sense informacions prèvies.

Vinga, va, us adjunto una fotografia del seu autor, Jesús Moncada, segurament un dels més grans novel.listes de finals del segle XX.

Benvinguts a l'experiència "book"